Cau la posta de sol,
s'acaba el dia,
és l'antesala del demà.

Serà aquesta,
l'albada de la nova vida?
Serà aquesta,
la naixença de la nova partida?

Enrera han de quedar ja,
els dies de foscor,
els de tristor.

La vida segueix,
i tot reneix.

Nous somnis, reptes i ilusions
omplen de llum els mons,
ara inexistents,
però ben certs
i prometents.

Caurà el plom de la nit,
sobre el meu jaç,
sobre el meu son,
i el demà serà
el jorn,
del meu retorn.

Baixa l'escalfor,
i la dolçor.
de la posta de sol,
i m'esquinça el dol.